Dolços nadalencs: els Plätzchen

Els Plätzchen són un dolç que típicament es menja en Nadal als territoris de parla alemanya. Al segle XVIII aquestes pastes solien acompanyar el cafè o el te als salons dels senyors de les classes més altes. El seu nom deriva de la paraula llatina placenta que significa coca, per tant, els Plätzchen designen “petites coques”. Avui en dia és típic que cada familia els prepare a casa seguint la seua pròpia recepta. Hi ha molt tipus de Plätzchen, entre els més coneguts destaquen els Spekulatius, els Springerle i els Vanillekipferl.

Spekulatius

Els Spekulatius són originaris dels Països Baixos, Bèlgica i la regió alemanya de Renània i són tot un clàssic dins dels dolços de Nadal. El seu nom, com la mateixa denominació dels Plätzchen, prové del llatí, concretament de la paraula que designa als bisbes: speculator. Tradicionalment els Spekulatius es preparen per a celebrar la festa de Sant Nicolau el 6 de desembre i, de fet, en la superfície de les galetes es pot veure representada la història d’aquest sant. La variant més coneguda d’aquest dolç preparat a base de pasta fina és la que inclou espècies, les més utilitzades són les típiques d’hivern: canyella, cardamom i clau. Una altra de les variants són els spekulatius amb ametlles, que es cobreixen per la part superior amb una capa d’ametlles abans de posar-los al forn. També existeixen sense cap ingredient addicional.

Springerle

Igual que els Spekulatius, els Springerle tenen motius representats en la superfície. Es tenen proves que aquestes galetes ja existien en l’Edat Mitjana, període en que eren utilitzades com a símbol d’estatus per les famílies nobles i els gremis. El fet que les galetes presentaren una forma més creativa i original els donava valor afegit i, per tant, es consideraven un petit luxe. Les imatges representades han sigut molt variats al llarg de la història: des de l’escut de la família noble, imatges religioses, caçadors, agricultors o cavallers entre molts altres.

Vanillekipferl

La seua aparició està relacionada amb el descobriment a finals del segle XIX de l’essència de vainilla, un compost sintètic amb el mateix gust que la vainilla natural. Aquest nou ingredient és el component fonamental dels Vanillekipferl. El 1911 es troba la primer recepta publicada per a preparar aquest dolç, encara que avui en dia es poden trobar incomptables variants. Com a dada curiosa, la seua popularitat ha portat a la Unió Europea a establir normes sobre la intensitat del sabor i el grau de curvatura que han de tenir aquestes galetes.